FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canyís de forma rectangular sobre quatre peus que serveix per a posar-hi fruits a assecar. Cleda feta de barres travesseres. Taques més fosques que presenten les pells o els cuirs i que provoquen un repartiment irregular del colorant damunt la superfície o oxidacions dels extractes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai cobert sostingut per pilars laterals. La porxada de Granollers. Llotja 2 . Cobert amb obertures laterals on es posen a assecar peces de ceràmica, troques de fil, pells, etc. Habitació on hom estén adequadament troques, peces de roba, etc., per tal que s'oxidin o s'assequin per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assecar (una cosa mullada) passant-hi quelcom que s'emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap. Eixugar-se les mans amb una tovallola. Eixugar-se el front cobert de suor amb un mocador. Eixugar-se els ulls mullats de llàgrimes. Eixugar-se els llavis. Eixugar-se els peus a l'estora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on hi ha sorra, d'on es pot extreure sorra. Vas per a guardar la sorra emprada per a assecar un escrit encara moll de tinta. Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que serveix per a sorrejar. Bassa plena de sorra per a jugar els infants. Al parc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit de la vainilla, llarg i prim, no ben madur i posat a assecar perquè desenvolupi la seva aroma característica, emprat com a espècia. Heliotropi de jardí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit, reixat, fet de canyes, vímets, etc. Un canyís per a assecar figues. El canyís per als cucs de seda. Planta cosmopolita de la família de les gramínies, semblant a la canya però més gràcil, que creix, sovint formant grans colònies, a les vores d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància que consisteix en grans petits provinents generalment de la disgregació de les roques. En granulometria, roca detrítica incoherent formada per grans de diàmetre comprès entre 2 i 0,062 mil·límetres. Pólvores per a assecar la tinta d'un escrit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parets, oberta pel davant, que conté una planta baixa per a guardar-hi carros i eines del camp i un pis format de fustes i cobert de teulada o llosat per a guardar-hi palla o farratge per al bestiar i deixar-lo assecar pel contacte amb l'aire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça horitzontal proveïda de quatre petges divergents que serveix, juntament amb unes altres d'iguals, per a sostenir el tauler o les posts d'una taula o banc provisional. Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d'ase usada per a tenir-hi selles, posar-hi a assecar troques, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid sobre un pendent. Se'm va escórrer la mà i vaig fer un gargot. Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Escorre la roba abans de posar-la a assecar al sol. El mocador [...]
